Una editorial és la seva història i el seu catàleg.
Una Història
Cafè Central va néixer a finals de 1988 com a resposta individual a la necessitat d’obrir portes a la creació, bàsicament poètica, i de trencar l’extrema oficialitat literària del moment.
Cafè Central mai no ha tingut vocació de marginal, sinó que sempre ha volgut definir-se com una experiència editorial independent, no vinculada ni a cap grup ni a cap institució: per tant, independent dels circuits de producció i distribució, independent econòmicament i, sobretot, independent dels centres de poder de la literatura.
(Val a dir, però, que l’experiència ha demostrat que voler ser independent es paga car: amb fortes dosis de menysteniment.)
Per fer front a aquesta triple independència, les publicacions de Cafè Central són elaborades “a casa”, de manera artesanal; es distribueixen directament, en els actes de presentació dels textos (fets en cafès i locals amb algun interès). L’economia és suportada per l’equip creador (Antoni Clapés i Víctor Sunyol) i, finalment, es publiquen joves, autors poc coneguts o bé obra poc habitual d’autors consagrats.
L’heterodòxia, la transversalitat i l’antidogmatisme són els únics referents.
I, tot i que s’edita majoritàriament en català, no s’han negligit altres llengües, com el francès, l’anglès, l’italià o l’espanyol.
Entre 1988 i 1999, anys de màxima efervescència de Cafè Central, es van fer uns quatre-cents actes de presentació, lectures, recitals, mostres, conferències, performances, etc. en indrets tan diversos com Lleida, Perpinyà, Sant Pol de Mar, Palma, o Mataró... i a Madrid, Salamanca (!!!), París o Buenos Aires.
(S’ha de fer esment també dels cicles poètics que, sota l’epígraf de Pas a dos, han anat tenint lloc des de 1996 a Sabadell, Barcelona, Terrassa, Girona i Vic, i que encara tenen continuïtat.)
Les edicions, inicialment, van consistir en plaquettes, d’unes vuit o dotze pàgines, amb un tiratge de noranta-nou exemplars. D’aquesta col·lecció se’n van fer noranta-nou títols, de 1988 a 1996.
Al 1991 ja va sorgir la necessitat d’editar altres tipus de text, i així va néixer la Sèrie Major. L’èxit (relatiu) de públic va fer que els editors s’anessin engrescant a crear noves col·leccions, com ara Línia de Fractura (assaig), Balbec (textos en la frontera), Paisatge involuntari (novel·la), Poètiques (plaquettes de poesia), Altazor (poesia en espanyol) o Cop de daus (llibres amb il·lustracions d’artistes).
I, finalment, la col·lecció per la qual és més conegut Cafè Central: Jardins de Samarcanda, coeditada amb Eumo. Fins ara cinquanta títols de poesia, la meitat dels quals són traduccions. Aquesta col·lecció té presència significativa en el mercat.
En els darrers tres anys el ritme frenètic d’edició s’ha alentit.
Actualment estan vives i tenen una regularitat editorial la Sèrie Major, Jardins de Samarcanda, Els ulls de Tirèsies, i les coedicions amb Emboscall editorial Black Mountain (dedicada a editar textos de les avantguardes) i En comptes de la revolució (converses entre creadors).
Es continuen organitzant presentacions, lectures, cicles, etc. vinculats a la poesia, com ara el Premi “Jordi Domènech” de traducció de poesia, Pas a dos, les Poètiques a la Casa Taulé i l’encontre Québec-Sabadell de traducció de poesia.
Un Catàleg
(visiteu-lo a http://www.antoniclapes.com/ca-es/cataleg_cafecentral.aspx)
.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada