8.10.08

Èxit del Seminari Anada i Tornada: Catalunya-Quebec

Tal com estava previst, el Seminari de Traducció Anada i Tornada: Catalunya-Quebec va tenir lloc el darrer cap de setmana de setembre a l'Aliança Francesa de Sabadell.
L'èxit va ser recollit pel periodista Àlex Holgado, que va publicar el següent article al Diari de Sabadell.


Anada i Tornada de poesía contemporánea Catalunya-Quebec, celebradas en la Casa Taulé. Una docena de poetas y traductores han compartido doce intensivas horas durante las cuales han pasado del francés al catalán y viceversa poemas de los quebequeses Anthony Phelps y France Mongeau, el sabadellense Josep M.Ripoll y Margarita Ballester. El año que viene se publicará el libro con el trabajo realizado.

En tres clases como tres dormitorios del segundo piso, pasa de puntillas una ilación de palabras. La Casa Taulé de la Alliance Française, con su espíritu de suelo noble que debiera crujir, acoge sesiones de poetas en conspiración contra los idiomas.


Antoni Clapés oficia una misa ante el retablo del portátil, en el que un traductor invisible transubstancia el francés en pan que llevarse a la boca y los oídos. Pero Clapés desconfía, igual que los sacerdotes heterodoxos, de la facilidad de la informática.
‘Toit’ (techo) y ‘rature’ (tachón) son suficientes para detener el tren y revisarles las hélices al tiempo. Hay que beber más del hondo pozo del idioma. Y Roc Casagran es el joven héroe que encuentra dos demonios iguales en una estrofa.


Los diccionarios de francés espían las manos de los traductores, esperando morderles en passé composé. Hay un rumor febril de cerebros o de juguetes. La lluvia cuenta sílabas en la caja de marquetería de las ventanas. El poeta Anthony Phelps es en un señor mayor, seguido de
su esposa, sube las escaleras de la Casa Taulé con fatiga, por el caracol de la vida. Su pelo cano arde contenido por una tulipa invisible. Conserva algo de Haití, una redondez frente a las altas torres de Quebec, un Caribe afable.

Víctor Sunyol se cansa de tener razón y se distribuye por las habitaciones, tomando fotografías, disparando flashes de palabras que no dice, que sólo piensa sin querer o que dice pensando en otras instantáneas. Luego, hará una facilidad o una diversión con los versos.


Josep Maria Sala-Valldaura maneja la autoridad de las patillas de la cátedra, de los borrones en el haz de verduras que trajina como si fueran papeles. Se le desprende, como una siembra, un polen de tipografías y sonríe sabiendo algo incógnito.

En la mesa alargada por las horas de clases aburridas en el tablero, juegan las cuartillas al escondite. Desorden.

France Mongeau tiene la mirada inteligente y dura, morena y resuelta, de las dos mujeres de Rafael en el juicio de Salomón. Parece vigilar, asida a la balsa del diccionario, que no destripen demasiado a sus hijos. Mientras, el ovillo de los vocablos por desenredar, rueda bajo la mesa y alguien llora en silencio porque no encuentra al gato. El gato es siempre la poesía, claro.

En otra escotilla se trama lo contrario: francés a partir de poemas en catalán. Joaquim Sala Sanahuja susurra igual que se dice Sorbonne, Robert Ferrer batalla como Bataille y Josep Maria Ripoll acuña su numismática de númenes.

Margarita Ballester me mira. A una traductora se le clavaun verso afilado demasia dolargo y todos giran con losgiros y la agonía se diluye enla boca del cenáculo. Ballester me mira con el zibaldone de sus poemas.
Soy el periodista insecto que enturbia el airere concentrado.«¿Quiere el texto?», me inquiere al quebequesa Mongeau.

Antoni Clapés, coorganitzador de les jornades com a responsable de l’editorial Cafè Central, considera que aquesta experiència és profitosa per a tots.
«Per al propi poeta, l’experiència el remet a qüestionar-se profundament, ell mateix, les arrels de la seva poesia, ja que els traductors l’interpel·len sobre el sentit de cada vers, de cada mot. I això no és fàcil de respondre... justament perquè la poesia no és una ciència exacta, més aviat tot al contrari». «Per als traductors –continua Clapés–, treballar enfront del poeta resulta molt estimulant: ja sabem que és molt més important dominar la llengua d’arribada i la tradició literària pròpia que no pas saber molt de la llengua original: com que es treballa en equip, un mateix s’enriqueix amb les aportacions dels altres».

Per la seva banda, el sabadellenc Roc Casagran considera que aquestes sessions «suposen una bona ocasió perquè persones interessades en la poesia i en la traducció es trobin, i això, ja de per si, és positiu» i destaca la faceta «social» d’aquest treball. «És un exercici interessant –analitza–, més enllà dels resultats, que crec que són realment excel·lents» i «dedicar una hora a un sol poema és un luxe». Casagran apunta també «l’enriquiment personal» que suposa «poder preguntar a l’autor què volia dir una expressió o per què va escollir una paraula i no una altra».
«Crec –conclou– que de vegades acabem descobrint coses que ni el mateix poeta sabia què hi havia. I això és bo. És una forma de donar vida als poemes!».



25.9.08


Seminari de Traducció ANADA i TORNADA: Catalunya-Québec


Demà dia 26 comença el segon Seminari de Traducció entre poetes quebequesos i catalans, a l'Aliança Francesa de Sabadell, entitat que, juntament amb Cafè Central, les ha organitzades.

A la primavera de 2006, Cafè Central i Alliance Française de Sabadell –fidels a la seva llarga col·laboració en diversos aspectes literaris– organitzaven ANADA I TORNADA, les primeres Jornades d’intercanvi de poesia entre el Quebec i Catalunya.
Al mes de juliol de 2007, tenia lloc la presentació del llibre que aplegava el treball efectuat al llarg de les jornades dels tallers de traducció; a l’octubre del mateix any, els poetes catalans participaven –per la TORNADA– en el Festival internacional de Poesia de Trois-Rivières (Quebec), un dels esdeveniments de poesia més importants del món.
Ara, al 2008 i tal com ens havíem proposat, la segona edició d’ANADA I TORNADA II ens permetrà acollir novament el treball sobre la poesia a la Casa Taulé. Quatres poetes, dos catalans –entre els quals un sabadellenc– i dos vinguts del Quebec, més un equip d’escriptors i traductors disposats a traslladar els versos d’una llengua a l’altra, tornaran a fer possible aquest viatge poètic d’anada i tornada entre poètiques. Us convidem a compartir els actes i espectacles del proper divendres i dissabte al vespre a
Alliance Française de Sabadell (carrer Sant Joan, 35).

Divendres 26 de setembre

19h30
Presentació oficial de les Trobades.-
“ De l’esquizofrènia i del “com si...”, una reflexió sobre l’estat de la literatura catalana a càrrec de Francesc Parcerisas, poeta i degà de la Facultat de Traducció i interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Posteriorment, France Mongeau, poeta, farà una intervenció per parlar de la situació de la literatura francòfona al Quebec.

21h.30
Màgia, música i poesia a càrrec de la Companyia La Patilla
Actors i mags: Jordi Tanyà, Josep Boixeda, Pep Paré
Dramatúrgia i direcció: Pep Paré. Preu de l’entrada 5 €.

Dissabte 27 de setembre

21h.30
Concert de Jazz: Marc Vernis Quartet
Marc Vernis, piano; Guillem Vernis, saxo; Albert Vila, contrabaix; Carles Oliver, bateria.
Lectura de poemes traduïts a càrrec del poetes convidats: France Mongeuau, Anthony Phelps, Margarita Ballester i Josep M. Ripoll. Preu de l’entrada 5 €

Nota: en cas de pluja, els actes es faran a la Sala d’Exposicions de l’entitat.

22.9.08

Activitats previstes de Cafè Central per a aquest trimestre :



  • Convocatòria de la cinquena edició del Premi "Jordi Domènech" de Traducció de Poesia.

(Vegeu les bases a http://cultura.gencat.net/prelit/fitxaPreLit.asp?TEMA=Totes+les+modalitats&Paraula1=jordi+domenech&Paraula2=traduccio&Buscar=++Cercar++&NRegistre=&idregistre=86621


  • Edició, dels números 49 i 50 de la col·lecció Jardins de Samarcanda : Flors i Carboni, de Josep Maria Sala-Valldaura, i Obra reunida (1972-2003), de Jordi Domènech.


  • Col·laboració amb l'Alliance Française de Sabadell en el Seminari de Traducció "Anada i Tornada": poetes quebequesos i catalans. Amb la participació dels poetes France Mongeau, Anthony Phelps, Margarita Ballester i Josep M. Ripoll. (26-28 setembre)


  • Col·laboració amb el CSIC, Hac (Associació per a les Arts Contemporànies) i la UOC en el programa "L'Acadèmia i els límits" (del 27 d'octubre al 24 de novembre), segons les següents sessions, que tindran lloc a la Residència d'Investigadors, carrer Hospital, 64 de Barcelona:

  1. 27 d'octubre: Josep M. Sala-Valldaura parla de Patrick Gifreu

  2. 3 de novembre: Neus Carbonell parla d'Antoni Clapés

  3. 10 d'octubre: Xavier Pla parla de Víctor Sunyol

  4. 17 d'octubre: Laura Borràs parla de Perjaume

  5. 24 de novembre: Pere Ballart parla de Jordi Domènech



30.7.08

Dins la col·lecció Jardins de Samarcanda, tenim prevista la publicació de dos llibres excepcionals:

Flors i carboni, el darrer llibre de poemes de Josep Maria Sala-Valldaura, i Amb sense (Obra poètica 1971-2002) de Jordi Domènech, amb el qual la col·lecció aconsegueix d'arribar al cinquantè volum.

Remarquem que Amb sense aplega els sis llibres de poesia publicats en vida del poeta -que ens va deixar a finals del 2003.
Segurament per a molts l'obra de Domènech, llegida d'una tirada, constituirà una descoberta de primer ordre, ja que fins ara havia estat un poeta gairebé secret.

29.7.08

CAFÈ CENTRAL

CAFÈ CENTRAL o la tossuderia de voler ser independent




Una editorial és la seva història i el seu catàleg.
Gabriel Vinyals




Una Història

Cafè Central va néixer a finals de 1988 com a resposta individual a la necessitat d’obrir portes a la creació, bàsicament poètica, i de trencar l’extrema oficialitat literària del moment.

Cafè Central mai no ha tingut vocació de marginal, sinó que sempre ha volgut definir-se com una experiència editorial independent, no vinculada ni a cap grup ni a cap institució: per tant, independent dels circuits de producció i distribució, independent econòmicament i, sobretot, independent dels centres de poder de la literatura.
(Val a dir, però, que l’experiència ha demostrat que voler ser independent es paga car: amb fortes dosis de menysteniment.)

Per fer front a aquesta triple independència, les publicacions de Cafè Central són elaborades “a casa”, de manera artesanal; es distribueixen directament, en els actes de presentació dels textos (fets en cafès i locals amb algun interès). L’economia és suportada per l’equip creador (Antoni Clapés i Víctor Sunyol) i, finalment, es publiquen joves, autors poc coneguts o bé obra poc habitual d’autors consagrats.

L’heterodòxia, la transversalitat i l’antidogmatisme són els únics referents.
I, tot i que s’edita majoritàriament en català, no s’han negligit altres llengües, com el francès, l’anglès, l’italià o l’espanyol.

Entre 1988 i 1999, anys de màxima efervescència de Cafè Central, es van fer uns quatre-cents actes de presentació, lectures, recitals, mostres, conferències, performances, etc. en indrets tan diversos com Lleida, Perpinyà, Sant Pol de Mar, Palma, o Mataró... i a Madrid, Salamanca (!!!), París o Buenos Aires.

(S’ha de fer esment també dels cicles poètics que, sota l’epígraf de Pas a dos, han anat tenint lloc des de 1996 a Sabadell, Barcelona, Terrassa, Girona i Vic, i que encara tenen continuïtat.)

Les edicions, inicialment, van consistir en plaquettes, d’unes vuit o dotze pàgines, amb un tiratge de noranta-nou exemplars. D’aquesta col·lecció se’n van fer noranta-nou títols, de 1988 a 1996.

Al 1991 ja va sorgir la necessitat d’editar altres tipus de text, i així va néixer la Sèrie Major. L’èxit (relatiu) de públic va fer que els editors s’anessin engrescant a crear noves col·leccions, com ara Línia de Fractura (assaig), Balbec (textos en la frontera), Paisatge involuntari (novel·la), Poètiques (plaquettes de poesia), Altazor (poesia en espanyol) o Cop de daus (llibres amb il·lustracions d’artistes).

I, finalment, la col·lecció per la qual és més conegut Cafè Central: Jardins de Samarcanda, coeditada amb Eumo. Fins ara cinquanta títols de poesia, la meitat dels quals són traduccions. Aquesta col·lecció té presència significativa en el mercat.

En els darrers tres anys el ritme frenètic d’edició s’ha alentit.

Actualment estan vives i tenen una regularitat editorial la Sèrie Major, Jardins de Samarcanda, Els ulls de Tirèsies, i les coedicions amb Emboscall editorial Black Mountain (dedicada a editar textos de les avantguardes) i En comptes de la revolució (converses entre creadors).

Es continuen organitzant presentacions, lectures, cicles, etc. vinculats a la poesia, com ara el Premi “Jordi Domènech” de traducció de poesia, Pas a dos, les Poètiques a la Casa Taulé i l’encontre Québec-Sabadell de traducció de poesia.



Un Catàleg

(visiteu-lo a http://www.antoniclapes.com/ca-es/cataleg_cafecentral.aspx)